Em dol profundament a l'ànima no poder GAUDIR la música que m'estime amb els moments de creació plàstica. Els dosson canals de l'expressió humana, i si estàs prestant l'atenció en un, no pots estar amb l'altre. Almenys, si vols ser seriós amb allò que fas.
(hi han moments puntuals que "funciona", feta la llei feta la trampa)
Cançó/ Silvio Rodriguez - Playa Girón - Días y flores 1975
La mùsica es l'art en estat pur. Si arribara el moment de definir que creació cultural s'ajusta mes al sobreutilizat concepte "art", no hem cabria cap dubte.
Perquè? La intrinseca abstració que la mùsica suposa a nivell analític, i la sublim carrega subjectiva que a l'hora provoca, empalideix cualsevol dubte.
Avore.. si... ejem... estem a 4 de maig de 2012. Bé!
Allà pel 1985 La Polla ja contaben aquestes histories tan boniques i precioses. Que han pasat? 27 anys, total, poca cosa.. i 27 més que en pasaràn..
I de passo canyasso, va per tu! per la nostra Miss! aupa nati!
Les ferramentes de poder seguixen sent les mateixes de fa segles; Religións (jerarquitzant la conciencia del jo d'abaix de deu), Guerres (instruint en la por i en el odi), Informació (restringint i adoctrinant la raó), Polítics (falsificant les expectatives del futur).
Avui tenim internet, i sembla que permet allunyarse cap a la cerca d'informació a títol individual, podent jutjar tu mateix.
mierda autoestima, concentracion mierda, coversacion mierda, mierda ansiedad, mierda timidez, mierda el agobio, mierda el silencio y mierda la palabra, mierda el pensar. Receta; mierda a remojo de sinsentido autosugestionado durante dos años. mierda. me cago siempre para dentro y huelo poco.. vago, si pero mierda sobra para rebosar, vago es un puto piropo. concentración mierda, mierda ansiedad. mierda.
mierda.
Es vora mig hora de musica, está xulo el disc. La mierda estará en el bloc hasta ir cagandola, pero no volbera a salpicar el bloc.
Avui el motor del post es aquest titular relacionat amb la prima de risc que habia arrivat als 407 punts ahir: Zapatero convoca una reunión urgente para seguir los mercados. (El País 3 d'Agost) I si.. el mercat amb els seus moviments financers especulatius volen tombar un país, que?.. que pot fer un govern democràtic d'avant açó. Donç agarrar un poal de roses i rosegarse les ungles pa que la merda no li rebente als nasos. I clar està, ficar el cul i fer tot alló que el nou déu (el únic vigent, el mercat) diga que s'ha de fer.